Presentació del catàleg de camins
El municipi d'Avinyonet del Penedès és situat a la banda de llevant de la comarca de l'Alt Penedès, amb una extensió de 29,13 km2. Limita al NW amb el terme de Santa Fe del Penedès, al N amb l'enclavat del Cortei (o Cortell), del municipi de la Granada, i amb Subirats, a l'E amb Olesa de Bonesvalls, al S amb Olivella (Garraf) i Olèrdola i a l'W amb Sant Cugat Sesgarrigues i la Granada.
El terme d'Avinyonet és travessat per la carretera estatal que duu a Vilafranca, al llarg de la qual s’arrengleren les aglomeracions de les Avinyó Nou, Clariana i Cantallops. L’extrem septentrional del terme el talla la via fèrria de Barcelona a Tarragona per Vilafranca, que no hi té, però, cap baixador: l’estació més propera és la de Vilafranca del Penedès. A poca distància de la via del tren passa l’autopista de Barcelona a Tarragona, a la qual s’accedeix per l’enllaç de Vilafranca.
D’Avinyó Nou parteix la carretera local que va a Olesa de Bonesvalls, Begues i Gavà, on entronca amb la carretera comarcal de Barcelona al Vendrell i a Valls per les costes de Garraf. Els nuclis de l’Arboçar (de Dalt, de Baix i de les Roques) es comuniquen amb la carretera de Vilafranca per una carretera local que va de Sant Pere Molanta a Sant Pere de Ribes. També Sant Sebastià dels Gorgs hi té accés per una carretera local que surt a prop de les Cases Roges. Entre els vells camins cal esmentar l’antiga carrerada que, des del puig de Papiol, carenat fins al Pi del Barba, fa una marrada per les Gunyoles i Avinyó Nou i arriba fins a les Cabanyes. Apareix documentada al segle XI, en temps del comte Ramon Berenguer —via peccorale és anomenada—, amb referència al lloc de l'Arboçar.
El puig de la Mola (532 m) és el punt més alt del terme municipal. La part del NW del municipi, relativament plana, és la més abundant en bones terres de conreu; en canvi, la del SE és muntanyosa, ja que comprèn part de la Serralada Litoral, des del puig de la Mola, ja esmentat, al Pi del Barba (363 m) a ponent. Se situa a l'interfluvi dels aiguavessos de l'Anoia i la riera de Ribes. Així, el torrent dels Gorgs i el torrent de Can Cartró drenen la part septentrional i desguassen a la riera de Lavernó, afluent de l'Anoia, i la riera de Begues i la riera dels Pelagons, afluent de la primera, reguen la part meridional, juntament amb el torrent dels Arboçars, que aboca a la riera del Sepulcre. Tots són tributaris de la riera de Ribes, que aboca directament a la Mediterrània.
L’objecte del present document és recollir, ordenar i processar les dades obtingudes durant el treball de camp. Aquestes dades s’han organitzat en una base de dades amb la qual s’ha elaborat una fitxa per cada camí.
Per tots els camins catalogats es defineixen els trets fonamentals, les característiques morfològiques, els seus elements constitutius,... D’aquesta manera es pot determinar el seu recorregut, la seva situació i el seu estat actual.
DADES IDENTIFICATIVES
Codi del camí: S’ha donat un número a cada unitat inventariada.
Nom del camí: Nom del camí.
Extrem i topònim inicial i final: Topònim corresponent al punt d’inici o final del camí, que pot ser
una carretera, camí, població, grup de cases, casa aïllada, explotació o equipament, lloc d’interès turístic o altres.
Situació: Plànol esquemàtic del terme municipal amb la traça del camí.
DADES GENERALS
Estat general del camí: Paràmetre que avalua l’estat general dels camins. Les següents fotografies mostren els diferents estats generals dels camins inventariats.
Longitud: Llargada en metres del camí.
Amplada mitjana: Amplada mitjana en metres del camí.
Tipologia de camí:
• Camí forestal: Vies de terra o pavimentades, de circulació permanent, que serveixen per a la gestió, la vigilància i la defensa de les forests, amb una amplada mitjana de plataforma de 4 m, que formen la xarxa forestal bàsica.
• Pista forestal: Vies de terra o pavimentades connectades amb les anteriors, de característiques similars, construïdes per al transport d’aprofitaments forestals, d’amplada mitjana de plataforma de 3 m, i formen la xarxa forestal.
• Camí rural: Vies construïdes en terreny natural, estabilitzades o pavimentades, de circulació permanent, per a la millora d’infraestructures agrícoles, ramaderes i forestals, i per a donar accés als nuclis rurals, cases aïllades, ...
• Corriols i senders: Vials únicament aptes per al pas dels vianants.
Restricció de circulació: es determina si existeix algun tipus de restricció de circulació, segons els següents quatre criteris:
• Cap restricció: Autoritzat a tots els vehicles o d’ús públic.
• Prohibit permanentment: accés motoritzat prohibit permanentment.
• Prohibit temporalment: accés motoritzat prohibit temporalment.
• Prohibit parcialment: accés motoritzat prohibit parcialment